El dia a dia de l'empleat polar
Comptes efectiu tot el matí. Paper que ha passat per dues-centes mans, per butxaques, per calaixos i per llocs sobre els quals val més no especular. Vas al lavabo, obres l'aixeta i et trobes el desglat de l'Àrtic. Al cap de deu segons ja no sents els dits. Tornes al lloc teclejant com si portéssis manyoples de forn, amb els artells d'un to violeta que al Pantone tindria nom propi.
I a l'hivern més val no explicar-ho, perquè a algunes oficines allò que surt de l'aixeta ja no és aigua freda: és aigua amb opinió.
La hipòtesi Wim Hof
Ens hem aturat a pensar que potser no és deixadesa. Potser és estratègia.
Wim Hof, «l'home de gel», sosté que l'exposició al fred enforteix el sistema immunitari. Potser algú ha llegit el titular, ha fet el càlcul i ha concloès que la millor política de reducció de l'absentisme és treure les resistències. Plantilla curtida, plantilla que no emmalalteix. Un model revolucionari de benestar corporatiu: en lloc d'invertir en salut laboral, s'inverteix a no invertir, i a això se'n diu resiliència.
Només falta que ho incorporin al catàleg de beneficis socials amb un nom en anglès, una foto de gent somrient dins d'una piscina gelada i un mòdul formatiu obligatori de 45 minuts.
Ara de debo, tres minuts
- Manipular efectiu és un risc higiènic perfectament identificat, i rentar-se les mans amb aigua gelada no és el mateix que fer-ho amb aigua tebia. No és una opinió de STOP: és higiene bàsica.
- La normativa de llocs de treball (RD 486/1997) preveu que els lavabos disposin d'aigua corrent, calenta si cal. Que aquest «si cal» es resolgui sempre en la direcció més barata comença a ser sospitosament sistemàtic.
- I encara que la normativa no obligués, hi ha un sòl de sentit comú. Si una entitat que guanya 3.203 milions en un semestre no hi arriba, el problema no és pressupostari: és una altra cosa.
L'encaixada de mans
Anem a la part que ningú vol pensar gaire, però que hi és tot el dia.
Aquesta és una professió de donar la mà. Al client que entra, al que signa, al que s'acomiada. Centenars de mans cada setmana. I aquestes mans vénen del carrer, del carret del supermercat, de l'autobús i, siguem honestos, d'un lavabo on no tothom té la mateixa disciplina que nosaltres. Perquè l'encaixada de mans no sempre és la primera de la jornada d'aquella persona, i la que ve abans no sempre acaba amb un rentat en condicions.
Escatologies a part: nosaltres sí que ens volem rentar. Després de comptar efectiu, després d'atendre, abans de dinar. El que demanem és que, quan obrim l'aixeta, en surti alguna cosa que faci que això serveixi d'alguna cosa.
I una pregunta per a la Direcció: què pensaria un client si sabés que en aquesta oficina no hi ha aigua calenta des de fa mesos perquè no estava pressupostada? De debo és aquesta la imatge de marca que es vol projectar a la xarxa? Ser garrepa amb la higiene no és de rebut.
Què demanem
- Que es revisi l'estat de l'aigua calenta sanitària a tota la xarxa i es repari on no funcioni, sense que cada oficina ho hagi de barallar pel seu compte durant mesos.
- Que aquestes reparacions no depenguin de si entren o no al contracte amb l'empresa de manteniment. Si el contracte no cobreix el bàsic, el problema és el contracte.
- Que, encara que la normativa no ho imposi, es garanteixi l'aigua calenta almenys durant els mesos d'hivern i de manera prioritària als municipis de clima fred o de forta oscil·lació tèrmica. No és el mateix obrir l'aixeta a la costa al maig que fer-ho a l'interior al gener, i aquesta diferència es nota a les mans de la plantilla des del primer minut del matí.
- Que la qüestió es traslladi al Comitè de Seguretat i Salut com el que és: condicions mínimes del lloc de treball, no un caprici d'oficina.
Què pots fer tu
Escriu-nos. Si a la teva oficina fa setmanes o mesos que l'aigua freda és l'única opció, digues-nos-ho: oficina, des de quan i quina resposta t'han donat. Amb casos concrets es negocia; amb queixes de passadís, no.
I si algú de qui depengui decidir aquestes coses llegeix això: no cal que ens convertiu en homes de gel. Amb una resistència de trenta euros ens conformem.