205 euros per segon.

01 — El que no es desfà

Que un preu deixi de pujar no vol dir que baixi

Aquesta és la trampa mental de tota la conversa sobre inflació, i convé desmuntar-la abans de continuar. Quan l'INE diu que els aliments s'han moderat, el que diu és que ja no pugen tan de pressa. No diu que hagin baixat. El preu es va quedar amunt, i allà continua, cada mes, al carret de la compra, i ofega igual.

La inflació no es torna sola. Un preu que deixa de pujar continua ofegant exactament igual que el mes anterior.

I damunt d'aquest terra ja enfonsat arriba ara la segona onada: l'energia. Amb els ajuts a la llum i el gas retirant-se des de l'1 de juny, l'habitatge ha passat a ser el grup més inflacionista de l'IPC, amb un 4,7%. És la inflació que es paga amb rebut domiciliat: no hi ha marca blanca que l'esquivi.

02 — El preu dels diners

L'euríbor fa un any que puja i ningú no ho ha explicat

El BCE va apujar els tipus un quart de punt al juny per la pressió energètica i al juliol ha decidit esperar les projeccions de setembre. El mercat, mentrestant, ja ha posat els diners sobre la taula: descompta un altre quart de punt al setembre i no descarta tancar el cicle per damunt del 2,75%.

Que cadascú faci el seu número. El que ens importa com a sindicat no és la teva quota concreta: és que la revisió arriba a la tardor, la negociació del conveni arrenca a l'hivern, i ara mateix no existeix cap mecanisme que connecti les dues coses.

03 — El que costa venir a treballar

Treballar per a l'entitat no et pot costar diners

El Conveni d'Estalvi 2024-2026 va fixar el quilometratge en 0,35 € durant tota la seva vigència. Es va signar l'abril del 2024 i allà continua, immòbil, mentre el barril ha fet el que ha fet aquest mes. No és una xifra que hagi quedat antiga per descuit: es va pactar congelada, per escrit, a tres anys vista.

Quilometratge: Conveni d'Estalvi 2024-2026 (BOE-A-2024-11521). Menú: enquesta Hostelería de España + Edenred 2025. A Madrid, Catalunya i el País Basc, entre 15,4 i 15,8 €.

Suplències que travessen la província, formació presencial que podria ser remota, reforços d'una oficina que es queda sola, els 25 quilòmetres de radi de mobilitat que ningú no ha tocat. Tot això es paga amb gasolina d'una butxaca particular. I es factura, a més, contra un discurs corporatiu de sostenibilitat que ocupa un pilar sencer del Pla Estratègic. Reduir desplaçaments innecessaris és política ambiental i política salarial alhora. Ho tens desenvolupat a Sostenibilitat i a Teletreball 2026. I ara és barat d'arreglar: d'aquí a un any ja serà una altra cosa que calia negociar i no es va negociar.

04 — Els comptes del conveni

L'11% que es va anunciar i el 5,33% que es va fer servir per mesurar-lo

No hi dedicarem més espai del que mereix, perquè el truc ja el coneixeu i el teniu desenvolupat a «Una mentida repetida 1.000 vegades». Resumit: s'anuncia una pujada de l'11% a tres anys i es compara contra un IPC del 5,33%, triat amb el punt de partida que més convé. Amb aquesta aritmètica sempre es guanya.

Mesura des del 2010 —quan es van desvincular els nostres salaris de l'IPC— i la pèrdua acumulada voreja el 40%. Mesura l'efecte real a la nòmina de qui té complement voluntari personal i la pujada de taules se li absorbeix pel camí. Pujada que s'absorbeix és pujada que no existeix. Les taules vigents, per si ho vols comprovar tu, són a Taules salarials 2026.

No demanem que ningú inventi diners. Els resultats presentats avui mateix són de 3.203 milions en sis mesos, un 8,5% més que fa un any, amb 20,9 milions de clients i 693.000 milions en actius. Demanem respecte proporcional a aquests resultats, i que es vegi a la nòmina d'enguany. La pobresa d'una plantilla es prevé avui, quan encara és un full de càlcul. Quan és la nòmina la que no arriba a final de mes, ja només queda la confrontació.